La Ciutat de Bristol (Anglaterra)
BRISTOL ACADEMY- ¿D’ON VE EL NOSTRE NOM?
Després de l’experiència personal de la directora del centre en aquesta ciutat del Regne Unit, va decidir fer un homenatge a la ciutat “batejant” l’acadèmia amb el seu nom per tal de recordar sempre la font de la inspiració per aquest projecte tan important en la seva vida professional. Bristol és una ciutat del sud-oest d’Anglaterra, capital de l’antic comtat d’Avon i que actualment forma un comtat independent. Limita amb els de Somerset i Gloucestershire. Quant a l’economia, és un nucli industrial actiu (aeronàutica, metal·lúrgia, etc) i un port de gran tràfic en connexió amb el d’Avonmouth i el de Portishead, vora el canal de Bristol. Històricament, és una ciutat nascuda a l’època romana, i el comerç de la llana la situà entre les més importants poblacions medievals d’Anglaterra. El 1172 Dublín es convertí en colònia seva. Als segles XIII i XIV l’intercanvi colonial estengué considerablement la seva xarxa comercial (llana, vidre, cotó, esclaus, etc), i als segles XV i XVI fou la segona ciutat del regne; alhora, es produí un desenvolupament cultural que culminà en la seva adhesió a la Reforma (segle XVI). Durant la guerra civil del segle XVII lluità a favor del Parlament, fins que, el 1643, fou assetjada i presa pels reialistes. l comerç colonial prosseguí la seva expansió al s XVIII, i la canalització de l’Avon millorà les condicions del port; però al s XIX Bristol inicià la decadència a causa de l’abolició de l’esclavitud i malgrat ésser l’última ciutat que s’hi adherí, mentre el port de Liverpool prenia cada vegada més importància; tanmateix, de Bristol partí, l’any 1883, el primer transatlàntic de vapor que féu la ruta regular amb Amèrica (el Great Western).
Bristol en Inglaterra
Bristol es una ciudad con elementos históricos y arquitectónicos muy importantes como por ejemplo su Catedral, el Wills memorial building Clifton Suspension Bridge, que da la imagen gráfica en el logo de Bristol Academy. Los puentes simbolizan el acercamiento entre unos y otros, y por extensión, el acercamiento entre culturas. Cruzar de un lado a otro del puente significa adentrarse en un nuevo mundo, disponerse a conocer lo desconocido y tal como dijo Isaac Newton Los hombres Construimos demasiados muros y no suficientes puentes” por lo que desde Bristol Academy, hemos querido construir uno para todos vosotros.
Catedral de Bristol
La catedral de Bristol, coneguda en anglès com Cathedral Church of the Holy and Undivided Trinity, és la catedral anglicana de la ciutat anglesa de Bristol. Va ser fundada com l’abadia de sant Agustí el 1140 per Robert Fitzharding, un terratinent local ric i oficial reial. Com el nom suggereix, estava pensat per allotjar canonges agustins. Els edificis de pedra s’aixecaven gradualment durant la resta del segle. Sobreviuen dos bons exemples d’aquesta fase normanda: la sala capitular i la casa abacial, juntament amb una porta romànica, que originalment portava a les estances de l’abat.
Interior
Amb l’abat David (1216–1234) s’edificà una nova fase, la capella de Lady Elder (1220). La part oriental de l’església de l’abadia es reconstruïa en estil decorat anglès entre 1298 i 1332 amb l’abat Edward Knowle. L’abat John Newland (1481–1515) començava la reconstrucció de la nau, que quedava incompleta en la Dissolució dels Monestirs del 1539, i era demolida. El 1542 l’església esdevenia la catedral d’una nova diòcesi de Bristol i es dedicada a la santíssima trinitat. Una nau nova fou afegida durant el segle XIX, dissenyada per George Edmund Street i que harmonitzava amb l’estil medieval. La cerimònia d’inauguració va ser el 23 d’octubre de 1877. Tanmateix el front occidental amb les seves torres idèntiques torres es completava el 1888.
Wills Memorial Building
El Wills Memorial Building està situat a dalt de tot de Park Street, a Queens Road (Bristol, Regne Unit). És un dels edificis més coneguts de la Universitat de Bristol i actualment hi trobem la Facultat de Dret i el Departament de Ciències de la Terra, així com també la Biblioteca de Dret. L’arquitecte comentarista Nikolaus Pevsner ho va descriure així: “una proesa en el Neogòtic, tan convincent, tan immens, i tan competent que un no pot evitar sentir-ne respecte.” [1] El Wills Memorial Building va ser encarregat per Sir George Wills i Henry Herbert Wills, els magnats de la companyia de tabac de Bristol W.D. & H.O. Wills, en honor al seu pare, Henry Overton Wills III, benefactor i primer canceller de la Universitat. Sir George Oatley va ser l’arquitecte escollit i se li va encarregar construir un edifici resistent al temps. Va crear un disseny centrat en l’estil gòtic perpendicular per evocar els famosos edificis universitaris d’Oxford i Cambridge. La construcció va començar el 1915 però va aturar-se el 1916 a causa de la continuació de la Primera Guerra Mundial. A l’any 1919 es va seguir amb la seva construcció i, finalment, el Wills Memorial Building va ser obert al 1925 per Jordi V del Regne Unit i Maria de Teck. El cost total va ser de 501.566 lliures. Oatley va rebre l’honor de cavaller en el mateix any pel reconeixement de la seva feina a l’edifici.[2] El 1940, durant la Segona Guerra Mundial, el gran vestíbul va ser greument afectat per l’explosió d’una bomba alemanya i l’edifici va restaurar-se en els anys 60. La característica dominant de l’edifici és la Wills Tower. La torre té la façana de formigó armat amb les pedres de Bath i Clipsham, amb escultures designades en col·laboració amb Jean Hahn de King’s Heath Guild, Birmingham. Té una alçada de 66 metres i està coronat amb una llanterna octogonal, que allotja el Gran George, la quarta campana [3] més gran d’Anglaterra. Està caracteritzat per moltes gàrgoles, les quals caricaturitzen membres contemporanis del personal de la Universitat. A més del Great Hall hi ha una biblioteca general, una recepció i una cambra de l’ajuntament i 50 habitacions més que inclouen algun espai per a l’ensenyança, com per exemple aules de seminari i sales de conferències.
Finalment va celebrar-se una segona competició amb nous jutges. Va ser un disseny estilós de Brunel, amb torres d’influència Egípcia, el que va guanyar la competició el 13 de Març de 1831. En Brunel va morir al 1859 sense poder veure la finalització del pont. Els col·legues de Brunel, de la Institution of Civil Engineers, va pensar que finalitzar el pont seria un bon homenatge i van començar a recaptar nous fons. Al 1860 el pont penjant Hungerford de Brunel a Londres, va ser de demolgut i van usar les cadenes d’aquest per usar-les al pont de Clifton que va reemprendre la construcció l’any 1862 i va ser finalitzat l’any 1864.
Last Updated on 25 de juny, 2015 by admin