“Si un nen no pot aprendre de la manera en que l’ensenyem, potser llavors l’hauríem d’ensenyar de la manera en que ell aprèn” – Ignacio Estrada  Vaig començar a donar classes fa tan sols uns anys i mai abans, m’havia plantejat ser professor. Tot i així, ara no em podria imaginar la meva vida dedicant-me a una altra cosa. No és precisament la professió més fàcil; és una feina que va molt més enllà de la classe i és una cosa que la gent no acostuma a veure ni a entendre. Com a professor, has de ser la persona que cada persona necessita; a vegades el “poli bo”, altres el “poli dolent”;  a vegades psicòleg o conseller, però sempre l’oient més pacient ja que l’alumne necessita tota la teva atenció. Per a mi, ensenyar és per sobre de tot, inspirar als alumnes per a que vulguin ser més i millor del que ja són. Ensenyar és fer-los pensar en el futur, és fer que prenguin consciència de totes i cadascuna de les decisions que prenen cada dia ja que és essencial que aprenguin que totes i cadascuna d’aquestes decisions, tenen conseqüències. Els professors són importants en les nostres vides i tothom els recorda, al menys, un dels molts professors que hem tingut ja sigui per la influència positiva o negativa que va tenir en la nostra vida. Es queden amb nosaltres per tota la vida, depenent de si van convertir aprendre en una cosa divertida o en un mal son; de si en van fer estimar els llibres o odiar-los per a sempre. Si d’aquí 20 anys, algun dels meus alumnes em recorda quan parli en anglès, consideraré el meu esforç ben utilitzat.

By Andy Smith

 

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*