Bristol Academy

Teacher’s Corner

Estic ajudant a canviar el món! Sóc mestre.

Posted on

Després de la meva primera feina, em vaig adonar que encara  no estava del tot satisfeta amb el meu nivell d’anglès. He estat estudiant anglès des de que tinc memòria, però el volia en la meva vida diària.

En aquell moment vaig decidir continuar els meus estudis a Londres, així que me n’hi vaig anar i hi vaig viure durant quasi quatre anys.

Viure a l’estranger en una ciutat metropolitana va tenir un gran impacte en la meva vida i em va fer veure moltes oportunitats des de diferents perspectives. Em vaig adonar de quant m’agradava estar envoltada de nens, i em va ajudar a desenvolupar habilitats com la paciència i a despertar el desig de convertir-me en professora.

Recordo que en la meva infantesa, jo ja volia ser professora, però amb el pas dels anys, la feina em semblava tant difícil que la idea va desaparèixer completament de la meva ment.

El meu primer dia com a professora sempre serà un dia per recordar.

El fet de sentir l’emoció i els nervis a la mateixa vegada, em va crear una adrenalina que em va fer bategar el cor durant hores.

“No tractis de fer-ho tot perfecte. Tot arribarà amb la pràctica.”

He tingut moltes experiències i alumnes de totes les edats i nivells, però encara no ho he vist tot!

El viatge de convertir-se en professor és llarg, i aconseguir arribar-hi és un gran èxit. L’ensenyament és una de les professions més gratificants que hi ha en el món. És realment una feina dura i, per aquest motiu, es vital requerir un gran compromís en tu mateix i assegurar-se que t’apassiona!

Jo sóc “La Reina” de les meves classes però al mateix temps, sóc una alumna més que cada dia aprèn coses noves de cada persona a la que ensenya.

“Recorda que cada persona que coneixes, sap alguna cosa que tu no saps!”

Comprendre les necessitats, identificar les emocions dels meus alumnes i ajudar-los a créixer, desenvolupar-se i posar-se metes i creure en si mateixos són les meves missions de cada dia.

Tant els alumnes com jo, hem de canviar i evolucionar constantment ja que sempre hi ha marge de millora sense tenir en compte quanta experiència i coneixement adquirim.

Dono infinites gràcies a Bristol i als meus alumnes pel seu suport, la formació i la inspiració que em fan avançar.

“Un bon professor és com una espelma, es consumeix il·luminant el camí dels altres” – Anònim

Posted on

“Si un nen no pot aprendre de la manera en que l’ensenyem, potser llavors l’hauríem d’ensenyar de la manera en que ell aprèn” – Ignacio Estrada

 Vaig començar a donar classes fa tan sols uns anys i mai abans, m’havia plantejat ser professor. Tot i així, ara no em podria imaginar la meva vida dedicant-me a una altra cosa.

No és precisament la professió més fàcil; és una feina que va molt més enllà de la classe i és una cosa que la gent no acostuma a veure ni a entendre.

Com a professor, has de ser la persona que cada persona necessita; a vegades el “poli bo”, altres el “poli dolent”;  a vegades psicòleg o conseller, però sempre l’oient més pacient ja que l’alumne necessita tota la teva atenció.

Per a mi, ensenyar és per sobre de tot, inspirar als alumnes per a que vulguin ser més i millor del que ja són. Ensenyar és fer-los pensar en el futur, és fer que prenguin consciència de totes i cadascuna de les decisions que prenen cada dia ja que és essencial que aprenguin que totes i cadascuna d’aquestes decisions, tenen conseqüències.

Els professors són importants en les nostres vides i tothom els recorda, al menys, un dels molts professors que hem tingut ja sigui per la influència positiva o negativa que va tenir en la nostra vida. Es queden amb nosaltres per tota la vida, depenent de si van convertir aprendre en una cosa divertida o en un mal son; de si en van fer estimar els llibres o odiar-los per a sempre.

Si d’aquí 20 anys, algun dels meus alumnes em recorda quan parli en anglès, consideraré el meu esforç ben utilitzat.

 

Formació continuada, treball en equip i…més treball en equip!

Posted on

Ens formem, ens reciclem, reflexionem, comentem, discutim i fins i tot….riem en equip!

Estic segura que tots estareu d’acord si dic que, sense formació continuada, no hi ha garantia de millora.

L’ensenyament és un dels sectors que en essència, més aïllen al professional i potencien l’assimilació de mals hàbits, la desmotivació i l’egocentrisme pel que fa a l’execució de la  tasca com a professional. Sentir-te “el rei” dins les quatre parets de la teva classe pot ser molt perillós i ho he vist infinites vegades, al llarg dels 17 anys que porto en aquesta professió.

Per això és vital que seguim millorant-nos dia a dia; que siguem capaç de fer una introspecció i prenem consciència de les nostres mancances i punts febles; que estem al dia de les novetats; que ens esforcem per sortir de la nostra zona de confort; que evolucionem amb les generacions que ens trepitgen els talons; que siguem conscients que cada classe és una oportunitat per a renovar-nos.

Sense dubte, el treball en equip facilita la tasca i la fa molt més interessant però a més, el treball en equip, fa escola. Els meus alumnes avui, són els teus demà. Els meus progressos avui, et guiaran a tu algun dia. El meu esforç i interès d’avui farà que els teus alumnes, demà, treguin el millor d’ells mateixos.

Equip, escola, esforç, treball, renovació i progrés són les claus pels membres de l’equip Bristol.

Anabel Serrano

DIRECTORA

 

De Nens a Adults

Posted on

Laura photoDE NENS A ADULTS

By Laura Trujillo

Molts ja em coneixeu com a veïna del poble, però per als que no sóc la Laura i formo part de l’equip de professors de Bristol Academy.

Vaig començar a treballar a l’acadèmia quasi bé en el moment d’acabar els estudis de Magisteri de llengua estrangera. En aquell moment, treballar va ser tal com esperava ja que les meus alumnes es trobaven en l’etapa d’aprenentatge que dominava i no vaig tenir cap problema d’adaptació ja que m’havia format per a ensenyar a nens d’aquelles edats.

La sorpresa va venir després d’acabar el primer curs de l’acadèmia, just quan l’Anabel, la directora, em va dir: “Laura, per aquest curs vinent, m’agradaria que portessis un grup d’adults.” Vaig acceptar la proposta tenint en compte que havia de formar-me de nou com a professora d’adults i com us podeu imaginar va ser tot un repte ja que fins el moment, les meves classes d’anglès consistien en cantar cançons, jugar, … en fi, a arribar a un públic diferent.

Bàsicament, ho havia de canviar TOT! La metodologia, els continguts, els recursos, la meva actitud, fins i tot la meva manera de dirigir-me als alumnes. No sabia per on començar!

Poc a poc i amb l’ajuda de l’Anabel, vaig planificar i organitzar tot el necessari i me’n vaig ensortir.

He de reconèixer però, que els primers dies van ser difícils ja que el caràcter i la manera de treballar dels adults és molt diferent; però després de l’experiència, no me’n repeteixo, en absolut!.

A part de l’experiència adquirida com a professional, també he après molt dels meus alumnes i estic vivint moments amb ells que difícilment podria haver viscut amb els més menuts.

Moltes gràcies a tots els meus alumnes per acompanyar-me en aquest camí tant enriquidor!

Pincha aquí para leer el artículo en Castellano

Rosalia Baquero

Posted on

rosalia

Sóc la Rosalia, i molts ja em coneixeu  perquè ara farà un any que treballo a Bristol Academycom a Secretària. La meva tasca principal a  l’Acadèmia és la de recepció i l’atenció al client, tant telefònica com presencial, als alumnes, als professors i naturalment a la Directora amb tot el que necessiti; l’altra part de la meva tasca és la de gestió Administrativa (facturació, gestió de documentació, arxiu, control de l’Agenda de la Directora, etc.).

Tot i la meva formació Administrativa i els més de 20 anys d’experiència, tant en el sector públic com en l’empresa privada, la feina que desenvolupo a Bristol Academy ha significat un aprenentatge de gran valor professional. Treballar amb un gran equip humà i professional, en un camp tan interessant i necessari al llarg de la nostra vida com el de la formació, és una  nova experiència.

La part més gratificant del meu dia a dia és l’atenció al client i als alumnes. És una feina satisfactòria i que m’omple; m’encanta quan algú s’ inscriu per a fer un curs amb nosaltres o per a fer una activitat, si ja és un alumne nostre!

La part menys agraïda és aquell moment en que els papers s’acumulen i  la feina administrativa es queda endarrerida. Amb el volum d’alumnes que tenim, és inevitable  però seria fantàstic poder tancar els ulls i que tot estigués sempre arxivat i al dia!

En aquest temps m’he adonat que cada persona que entra a “la Bristol” a demanar informació o que ja és alumne nostre, necessita una atenció única i acurada: atenció personalitzada.

Per a mi, el més important i el que ens diferencia és que, si no tenim la solució al problema que se’ns planteja, la busquem i intentem que tothom quedi satisfet  o si més no, proporcionem una solució al seu problema formatiu.

 

La Bristol, des de l’inici!

Posted on

La Bristol, des de l’inici! by Anabel Serrano Bargalló

La majoria ja em coneixeu, bé perquè m’heu vist correntsanabelamunt i avall per l’acadèmia, perquè heu estat els meus alumnes o perquè ja hem tingut l’ocasió de trobar-nos en la “intimitat” del meu bulliciós despatx.

Com a directora i propietària de Bristol Academy, el més important al llarg d’aquests 4 anys, ha estat aconseguir que el centre treballi de manera homogènia pel que fa a la metodologia i a l’organització dels cursos, per tal que la qualitat del nostre servei estigui sempre garantida en qualsevol punt del vostre procés d’aprenentatge. I per això formar un equip de treball era una de les meves prioritats.

Al llarg d’aquests anys, l’equip s’ha consolidat i els heu anat coneixent a través de les nostres newsletters però encara em faltava parlar de mi mateixa.

Nascuda a Reus, alumna del Col.legi la Presentació i després de la UAB i de la UNED. Em vaig llicenciar en Traducció i Interpretació, més tard vaig aconseguir el Certificat d’Aptitud Pedagògica i finalment, un Màster en Business Administration. A casa em van inculcar l’amor pels estudis com a part imprescindible per a l’auto-superació a la vida però cal dir que la dansa va ser la meva passió fins els 20 anys. Com a ballarina professional de Ball Esportiu vaig aprendre que la disciplina, la dedicació i la constància són la clau per aconseguir qualsevol cosa a la vida i com no, també vaig aprendre que no sempre es pot guanyar i que d’una derrota se n’aprèn tant o més que d’una victòria.

La meva vida laboral va iniciar-se molt aviat, per una combinació de curiositat i esperit d’independència i als 15 anys, ja donava classes de repàs a casa. Aquesta trobada casi casual amb la docència, va fer que als 17 anys una acadèmia de Reus em donés l’oportunitat de conèixer més a fons el món que avui és el meu dia a dia. 4 anys després, donat que m’havia especialitzat en interpretació simultània i jurídica vaig començar a treballar en jutjats i comissaries de la província. Després de gairebé dos anys vaig tornar a canviar de rumb. Vaig endinsar-me en el món empresarial de la mà d’una multinacional va donar-me la oportunitat de descobrir un àmbit fins aleshores desconegut i als 24, amb ganes de seguir acumulant experiències, vaig decidir marxar al Regne Unit, concretament a Bristol. Va ser una experiència vital inigualable, i em va aportar el rodatge al món del treball que em calia per a tornar plena d’entusiasme, idees i confiança per a obrir la nostra Bristol, D’això ja en fa 4 anys i esperem que en siguin molts més!.

Pincha aquí para leer el artículo en Castellano

Fent Camí des de ben Petits!

Posted on

SianFENT CAMÍ DES DE BEN PETITS!

By Siân Druce

Estic segura que molts o bé m’heu vist per l’Acadèmia o bé m’heu sentit! Sóc la professora dels més petitons de l’acadèmia, fet que per a mi és un càrrec molt important.

El curs ha començat de nou i estic encantada de formar part de l’entusiasmat equip de professors de Bristol Academy.

Un professor és sempre el responsable de proporcionar coneixements per tal d’ajudar als seus alumnes en el desenvolupament de qualsevol matèria, però també de treballar per tal de construir l’interès, actitud i la personalitat envers la matèria; a més, ensenyar als més menuts comporta una responsabilitat i passió envers ells. Jo m’he esforçat molt per dur a terme aquests dos aspectes a les classes en aquests últims anys!

Els més petitons sempre són un repte; cadascú d’ells presenta unes “necessitats especials” igual que un ritme concret d’aprenentatge i a més a més, cal estar sempre preparat per quan els surt la part més trapella i juganera!

Per mi, cada classe és especial, l’espero amb il·lusió i es per això que les classes passen volant. Després de tanta diversió aprenent noves paraules, cançons o treballant en algun dels projects, ni ells ni jo no volem acabar la classe ni marxar cap a casa fins haver acabat TOTA la feina!

Pels menuts, aquest és el començament d’un camí cap a l’aprenentatge de la llengua anglesa i això serà molt important en el seu futur. Tots ells formen part d’una nova generació multilingüe i jo estic orgullosa de poder formar part d’aquest procés.

Els alumnes de l’acadèmia no només treballen dur i s’ho passen bé aprenent Anglès sinó que també adquireixen una seguretat en ells mateixos que servirà per a poder aplicar-la en tots els aspectes del seu futur dia a dia.

I com no, com a professora, cal dir que jo també estic dins d’aquest procés d’aprenentatge; cada dia tots podem aprendre alguna cosa nova i encara més amb els més petits de casa!

Recordeu això: “La vida d’un nen es com un bocí de paper en el que cada persona o fet del seu voltant hi deix una marca”.

Segur que estareu d’acord en que l’Anglès definitivament deixarà una marca en tots i cadascun  dels seus “papers”!

Click on here to read the article in English.

Ensenyar, des d’un Punt de Vista Molt Personal

Posted on

ENSENYAR, DES D’UN PUNT DE VISTA MOLT PERSONAL   

By Nick StenningNick photo

Després de molts anys treballant a Londres com a director d’una empresa de logística, vaig decidir que necessitava canviar d’ estil de vida i un nou repte. Afortunadament, la meva dona va recolzar-me i com que ja teníem un apartament a Salou ens va semblar molt bona idea mudar-nos a Catalunya.

Més enllà dels problemes normals que qualsevol podria tenir pel que fa a la nova llengua i la nova cultura, va ser la millor decisió de la meva vida. Gràcies a aquest canvi, vaig descobrir que podia usar la meva llengua nativa d’una manera profitosa i després de nombrosos cursos de formació per a esdevenir un professor titulat, vaig trobar feina aquí, a Bristol Academy. Amb l’ajuda i el suport de l’Anabel, he descobert que ensenyar és una professió molt satisfactòria!

A vegades, pot resultar una tasca molt exigent perquè, és clar que el professor és el responsable de formar als seus alumnes i assegurar-se que estan aprofitant al màxim el seu potencial, però per suposat, això sempre s’aconsegueix amb l’ajuda d’aquells alumnes que mostren ganes d’aprendre.

Les hores de feina més enllà de les hores de classe són incomptables. A més de les hores de preparació de les classes, passem moltes hores fent recerca de nous materials adients per a cada alumne en particular, corregint deures i avaluant de manera continuada els nostres alumnes. A més, estar al dia i preparar noves i interessants activitats, ens ajuda a mantenir els nostres alumnes motivats.

Els professors també som els responsables d’aconseguir que les classes siguin interessants , sobretot amb els més petits, pel que s’ha de tenir en compte que cada grup i cada alumne és diferent. Treballant amb els “peques” trec el nen que porto dins!

Amb els més grans ens trobem en una situació completament diferent: poden ser molt objectius i en moltes ocasions m’he hagut de plantejar justificacions per les explicacions teòriques de la llengua que per a mi, com a nadiu, dono per sobreenteses, i no ho són! A vegades dubto, com és normal, però el més important és saber buscar sempre la resposta correcta!

És molt gratificant veure com tots els alumnes progressen amb la meva ajuda però sobretot, el més gratificant serà, sense dubte, veure com durant els propers anys, els nens que ara són alumnes nostres, van creixent i millorant a l’acadèmia.

Click on here to read the article in English.

“L’Anglès com a Llengua Estrangera”… Quina Raó Que Teniu!

Posted on

Donna“L’ANGLÈS COM A LLENGUA ESTRANGERA”….QUINA RAÓ QUE TENIU!

By Donna Stenning

Com a professora d’anglès i com a nativa de la, sovint em pregunten perquè usem tantes paraules de paraules d’altres llengües com “dejavu” o “bungalow”…Bona pregunta!

Sempre he sabut que l’anglès no és precisament una llengua “pura” i que per tant, és un còctel d’influències d’arreu del món però realment, mai no havia investigat sobre com la llengua que he usat tota la meva vida va evolucionar amb el pas del temps i encara evoluciona.

En els orígens de la llengua anglesa hi havia una barreja del llatí(implantat pels romans) i del Celta (llengua nativa de les Illes Britàniques); després d’això, l’evolució de la llengua anglesa es

va dividir en tres períodes principals: l’ Anglès Antic, amb influències de tribus germàniques

(i de fet molts lingüistes defineixen l’anglès com a un idioma anglo-saxo degut a aquesta ferma influència). Les tribus germàniques van fer emigrar a molts habitants celtes d’Anglaterra cap a Escòcia i Gales, creant així nous dialectes.

Després de la invasió francesa del s.XI, el llenguatge va evolucionar al que els experts denominen “l’anglès Medieval”. Guillem el Conqueridor va crear una cort de nobles francesos i va

ser aleshores quan només les classes “baixes” parlaven l’anglès. Amb tot, l’anglès va retornar aviat a ser la llengua de les masses un cop Anglaterra i França es van tornar a dividir però, aleshores, moltes paraules franceses ja es van quedar amb nosaltres.

Finalment va arribar el que és conegut com a l’anglès “modern”( des del s XVI fins a avui). Amb la era de Shakespeare i la impressió de llibres, l’anglès va ser més viu que mai i va explosionar amb noves paraules importades de les arts i les ciències. A més l’expansió de l’Imperi Britànic als EEUU, Australià, l’Índia i Àfrica va fer que noves paraules com “kagaroo” o “turban” fossin absorbides per la llengua.

Com veieu, estic molt contenta de poder dir que la culpa no és tota dels nostres avantpassats! La culpa que la nostra llengua sigui tan complicada es pot repartir entre tots aquells qui ens van envair en un moment o altre; Com la conegudíssima norma de la “s” de la 3ª personal del singular, que podem agrair-la a les tribus germàniques….a més, si us consola, com a nativa de parla anglesa, jo tampoc no arribaré a conèixer mai totes i cadascunes de les paraules de la meva llengua per que acabo de saber que cada any, cents de paraules s’incorporen al nostre lèxic… I quina raó que teniu! Què difícil que és l’anglès!